Front comú tarragoní en defensa dels sectors econòmics del territori

PIMEC Tarragona subscriu el manifest i reclama solucions urgents als factors que minven la competitivitat de la indústria

Sota el lema “Ens hi juguem el futur”, les vuit principals entitats patronals, sindicals i acadèmiques de la demarcació de Tarragona han convocat un acte públic per presentar un manifest en defensa dels sectors econòmics del territori.

PIMEC Tarragona juntament amb la Cambra de Comerç de Tarragona, CCOO, CEPTA, clúster ChemMed Tarragona, FEAT, UGT i la URV han constituït un front comú per reclamar solucions urgents als factors que minven la competitivitat de la indústria.

El manifest assenyala la necessitat de comptar amb el Corredor Mediterrani, de rebaixar els costos energètics que han d’afrontar les empres i de millorar la precària xarxa viària de les comarques tarragonines.

Manifest: Ens hi juguem el futur. El nostre i el dels nostres fills.

En els darrers temps sentim més i més veus que ens alerten que, malgrat els permanents esforços d’empresaris i treballadors tarragonins per ser competitius, el nostre futur industrial es veu amenaçat per tres greus problemes que fa anys que els tenim, que els patim, però que continuen sense resposta per part de qui té a les seves mans poder donar-hi solució. 

Són tres grans frens al futur dels nostres sectors productius. Tres frens per poder ser més competitius, per internacionalitzar més la nostra economia i per incrementant les nostres exportacions. A l’economia global, no poder avançar avui, vol dir retrocedir demà.

El primer problema, ja històric, és la manca del corredor mediterrani; poder comptar amb una connexió ferroviària d’ample europeu que ens connecti amb Europa, per garantir que, juntament amb el Port de Tarragona, les nostres indústries, des de les agroalimentàries a les manufactureres, siguin més competitives.

El segon problema per a la nostra indústria és l’alt cost de l’energia elèctrica, que situa artificialment alt, massa alt, el preu que paguen les nostres empreses, i també les nostres famílies. Un preu molt més elevat que països europeus amb els quals competim: des d’Alemanya a Gran Bretanya, passant per França. Un cost que no correspon a la dinàmica de preus de mercat sinó a decisions que responen a interessos molt llunyans geogràficament i econòmicament als nostres que té a veure amb la política industrial.

I el tercer problema és també d’infraestructures de transport, en aquest cas per carretera, i que també ve de lluny. A la paràlisi en les obres de vies estratègiques com l’A27, se li suma l’injustificable col·lapse de la N340 en tota la demarcació, de les Terres de l’Ebre al Penedès, al qual cal sumar-hi la llarga, lamentable i trista llista d’accidents.

No tenim les infraestructures de transport que ens corresponen, i hem de pagar un cost de l’energia elèctrica molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea.

El sector químic serà una de les indústries que més creixerà en les properes dècades a tot el món, però els països que se’n beneficiaran d’aquest creixement seran només els que esdevinguin més competitius avui. Tarragona és al bell mig d’una zona estratègica per continuar sent el principal pol industrial químic del sud del Mediterrani, i per poder mantenir, i fins i tot augmentar, els 35.000 llocs de treball directes i indirectes que genera. Una ocupació qualificada i estable, que arriba al 95% de contractació indefinida. Una indústria, a més, que al seu voltant genera progrés, com el que suposa tot l’entorn de coneixement que s’ha desenvolupat a Tarragona, i que ha portat a tenir una Universitat i uns centres de formació, recerca i investigació pioners arreu del món. I una indústria que incentiva els altres sectors productius que conviuen amb ella, que genera el 60% dels moviments del Port de Tarragona, i  que té relació amb 1 de cada 3 llocs de treball dels municipis on està implantada.

Aquest pol industrial de primer nivell és i serà fort només si les empreses que l’integren poden millorar la seva competitivitat de costos de fabricació i transport, com passa amb la resta dels nostres sectors productius.

Malgrat l’esforç col·lectiu dels agents econòmics i socials, l’actual situació laboral de les comarques tarragonines és molt lluny, massa, de ser satisfactòria. La creació d’ocupació és molt lenta i el percentatge de persones aturades és gairebé 4 punts més alta que la mitjana catalana. Tots tenim molt clar que amb la sortida de la crisi no n’hi haurà prou. Si aquest és el present, si volem garantir el futur industrial de Tarragona, cal solucionar i aviat els greus problemes que amenacen la nostra competitivitat.

 

Documents descarregables: 
Compartir: linkedin share button
Xat de PIMEC
Selecciona un departament
Un moment si us plau.